Ara farà setze anys que l’Imma Mayol va prometre una nova gossera a Barcelona. Quatre governs, diversos fracassos i centenars de milers d'euros més tard els tràmits per la construcció d'una nova gossera avancen, però és fora del terme municipal, dins un Parc Natural, no l’està dissenyant cap arquitecte expert en aquest tipus d’equipament, no hi ha un model de gestió avançat i les entitats animalistes estan decebudes. Una bona gossera significa més voluntariat, més adopcions, estades més curtes dels animals i amb un impacte emocional menys traumàtic.
La ciutat de Barcelona va ser pionera i referent a l'Estat Espanyol en les polítiques de protecció animal, avançant-se set mesos a la publicació de la normativa catalana del 2003 que prohibeix el sacrifici dels gats i gossos dels refugis. Al plenari municipal del 27 de juliol 2002 es va decidir que no es mataria cap gat o gos si no fos per evitar malalties infeccioses greus, conductes perilloses no rehabilitables o patiment innecessari de pacients incurables. Per portar a la pràctica aquesta nova política l’antic centre zoonosi esdevindria un Centre d’Acollida d’Animals de Companyia i gran part de la gestió la faria una entitat protectora. Es va passar de recollir uns 9000 animals i sacrificar el 86% dels gossos, i el 97,5% dels gats, a recollir-ne només un terç i donar en adopció una bona part. Després d’un any i mig complicat la Fundació Altarriba va renunciar a seguir treballant al CAAC amb un equip veterinari imposat per l'Agència de Salut Pública. El juliol de 2004 Imma Mayol va anunciar que en un futur s’establiria un nou model de gestió i es crearia un Parc d’Acollida d’Animals de Companyia que compensés les deficiències de les instal·lacions inaugurades el 1972.
Els gats i gossos que arriben al Centre D’acollida d’Animals de Companyia provenen de pèrdues, fuites, comisos, derivacions de serveis socials, per incapacitat temporal o permanent en la cura, i d’abandonaments. Les campanyes de tinença responsable, esterilització, identificació i gestió de colònies felines han contribuït a que els refugis públics i privats estiguin menys saturats ara que fa dues dècades. També hi ha hagut una evolució en els estàndards de benestar animal i se sap que no n’hi ha prou amb donar menjar i un sostre. Segons els experts, cal proveir d’espais lliures d’estrès tèrmic, sonor, visual, lumínic olfactiu, químic i social. Fa pocs anys es va oficialitzar l'especialitat de medecina de refugi o Shelter Medecine amb una formació i una perspectiva preventiva i rehabilitadora tan a nivell físic, etològic com de grup. Assessorament específic i al costat de dissenyadors com l'anglès Paul Wass poden marcar diferències significatives en el benestar dels humans i animals a un CAAC i també estalvi en despeses de manteniment i gestió bioclimàtica. Cuidar de forma específica les interrelacions dels gats i gossos refugiats amb els humans i entre els membres de la seva mateixa espècie fa més fàcil la seva adopció, millor és el seu estat de salut i menys despesa repercuteix en les arques municipals.
La Promesa
Imma Mayol va signar un conveni l’octubre de 2006 amb Santa Perpètua de la Mogoda per fer un Parc d’Acollida de Gossos dins aquell terme municipal. Dos anys més tard, a l'estiu, la regidora d’Iniciativa Catalunya els Verds, reconeixia que el nou govern perpetuenc establia unes condicions noves i inassolibles que obligaven a reiniciar el període de recerca.
A finals d'octubre de 2008 Mayol va presentar un nou projecte de gossera, que seguia anomenant PAAC. Aquesta vegada era dins del terme municipal, prop del parc de l'Oreneta dins el Districte de Sarrià Sant Gervasi. Es tractava d’un plantejament molt madur amb una proposta arquitectònica signada per Dolors Ylla Català. Complia amb els requisits d’accessibilitat, malgrat estar molt a prop de Collserola romania dins l’àrea urbanitzable i urbanitzada . Va ser la ubicació guanyadora després de desestimar tretze propostes prèvies. La inauguració del nou PAAC de l'Oreneta estava prevista per 2011. Abans de la resolució en contra, el març de 2009, els portaveus d'unes 150 entitats de protecció dels animals havien reclamat que es tirés endavant el projecte de CAAC de forma urgent i a la vegada que demanavenmillores en el centre antic mentre duressin les obres del nou.
Joan Oliu, el president del Banc de Sabadell va liderar l'oposició al projecte contractant al bufet d’advocats Roca i Junyent que va redactar 600 al·legacions. Jordi Portabella va ser el representant polític que va segellar la inviabilitat del projecte al.legant la vulnerabilitat del Parc de Collserola “que calia preservar i on no es podia edificar”. Trias considerava excessiu el pressupost previst que rondava el 9 milions d'euros. El PP coincidia amb la idea que una gossera allà molestaria els alumnes de les escoles privades Aula, Betània-Patmos i Costa Llobera on anaven per exemple, els fills del senyor Oliu. Al mateix temps Fernández Díaz es lamentava que una ciutat declarada antitaurina fos incapaç de fer una gossera digna. La resposta d’Imma Mayol a la Comissió d’Ecologia Medi Ambient juny 2009 va ser “Con dinero y con influencia se pueden evitar equipamientos poco amables”. La mateixa frase valdria pel que va passar el juliol de 2011.
¿Per què no fer una transformació radical dins la vella ubicació?
Les instal·lacions de la carretera de l'Arrabassada van ser projectades fa cinquanta dos anys. No poden ampliar-se ni modificar-se significativament perquè són dins el Parc de Collserola i compten amb la qualificació clau 27 que designa a les àrees d'interès per la massa boscosa. El seu potencial ecològic és gran però resulta poc confortable per a les persones i els animals a causa de la temperatura: moltes nits d'hivern l’aigua dels abeuradors es congela i només manualment es pot trencar el gel. Hi ha una manca d’insolació directa els mesos en que més falta faria. També hi ha una forta inclinació dins i fora de l'equipament que limita l’accessibilitat.
Imma Mayol va signar el 2009 per fer unes obres de millora al vell equipament incloent un centenar de gàbies noves ecològiques, resistents i reutilitzables per poder tornar-les a fer servir en el nou indret. Es van tirar a terra estructures metàl·liques i de ciment degradades, plenes d’humitat i es va instal.lar un limitat sistema de calefacció radiant. Es van buidar les velles instal·lacions enviant a residències de Vic, Calella i Argentona la gran majoria dels gossos residents. Una dècada més tard encara hi ha gossos del CAAC albergats a Help Guau, al Maresme, a l’espera d'una llar familiar o una gossera promesa. Les despeses derivades de les desenes de gossos residents fora del CAAC i l’increment que suposa en el servei de recollida i trasllat superen els tres quarts de milió d'euros.
Als treballs de millora de 2010, s'han afegit més obres del 2012 per la remodelació de l’àrea de gats i els espais d'emmagatzematge, la instal·lació de sistemes de seguretat i gàbies d’entrada i quarantena. Es va actuar a l'àrea de recepció i quiròfans març de 2015 i la darrera reforma el 2018 en què es va perforar una rasa d’un quilòmetre a través de la muntanya per ampliar la conducció elèctrica que va superar els 750.000 euros de cost per fer un ús més intensiu de les rentadores.
La tercera gran proposta
El setembre de 2009 es va anunciar la construcció d'una nova gossera a Montjuïc una ubicació acordada pels Verds i per Esquerra Republicana. Les característiques eren proximitat, fora del Parc Natural que envolta la ciutat, comptava amb un informe positiu elaborat pel departament municipal de medi Ambient, prou espai i només calia modificar el Planejament General Metropolità i el Pla d'Usos de Montjuïc. Forgas Arquitectes, un estudi vinculat amb Dolors Ylla l’autora del projecte anterior, hauria guanyat de nou el concurs per fer l’equipament. El cost seria un milió quatre-cents mil euros menor que el de l’Oreneta i es mantenia l’esperit de combinar l’acollida de gats i gossos amb funcions pedagògiques.
Es parla de NIMBY per descriure el rebuig de certs ciutadans a la construcció prop seu d’equipaments que assumeixen com a necessàris. En català seria SPAN "Sí Però al meu Pati No". El NIMBY protagonitzat per Ana Menéndez, veïna de la Satalia i actual presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, o els plans de Xavier Trias de promoure un barri tecnològic anomenat Nova Ictínea, serien els motius per acabar amb el tercer gran projecte de nova gossera defensat per Jordi Hereu el 2010.
Ni Montjuïc ni gestió a través de protectores
Poc després de guanyar les eleccions el 2011, Trias va demolir el projecte PAAC Montjuïc i va néixer el segon més efímer de tots els esborranys: la Gossera a Zona Franca. El primer havia estat Can Calopa que va durar una setmana el gener de 2009. Joan Puigdollers de CIU defensava l’emplaçament a la llera del Llobregat dins la zona industrial perquè en un futur la línia 9 facilitaria l'accés a la gossera amb metro. Un membre d'Unió Democràtica el Jordi Martí i Galbis des de la Regidoria de Presidència de Trias, i molt significat envers els animals, volia aprofitar la feina feta en la matèria amb Consell Comarcal per intentar recrear una gossera més econòmica i més simple que les precedents. La gossera de Badalona que Martí i Galbis havia impulsat abans d’entrar al govern de la ciutat va mostrar, entre d’altres problemes, inestabilitat amb repercussió en la funcionalitat arquitectònica. Els terrenys del CAAC del Barcelonès son a tocar d’un cementiri, lluny del nucli urbà i van estar amenaçats per construccions marginals. L'Agència Catalana de l'Aigua i els nivells de toxicitat ambientals de la Zona Franca van desaconsellar tirar endavant el projecte de fer-hi una gossera.
L’equip convergent en el seu segon intent va voler evitar el conflicte veïnal i va escollir un terreny fora del terme municipal i malgrat que fos dins el Parc Natural de Collserola. Del canvi de model de gestió tampoc se'n paralava però Martí i Galbis no parava de treballar. Va passar d’una gestió compartida del CAAC amb l’Agència de Salut Pública i la Diputació a una gestió única per part de l’Ajuntament de Barcelona. Els treballadors de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que portaven des de 2004 amb contractes per obra i servei - recordem que per Mayol la nova gossera era imminent- van anar sent substituïts per empreses proveïdores sotmeses a licitacions - Ndavant, Clece, Sacyr,...- la direcció va acabar deixant d’ostentar-la un llicenciat en veterinària. L'organigrama del CAAC és un misteri.
Martí i Galbis va ser l’impulsor d’una nova Ordenança de Protecció, Tinència i Venda d'Animals que encara serveix de model de normativa local benestarista. Aprovada pel plenari el 25 de juliol de 2014 afirma que l'Ajuntament pot concertar la recollida dels animals de companyia i la gestió del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia, preferentment, a entitats de protecció i defensa dels animals proveint-les del finançament necessari. Proclama que tot animal que estigui sota la responsabilitat del centre ha de gaudir de les condicions físiques i etològiques adients i d'atenció veterinària. També s'assenyala que un animal de més de 25 kg, o dos animals el pes dels quals sumi més de 25 kg, que restin en espera d'adopció han de disposar d'un espai mínim de 10m2 si no està garantida l'activitat física diària fora del seu espai habitual. Cap de les condicions que marca la pròpia normativa es pot complir sense un canvi de gestió i sense una nova gossera.
També va ser el regidor Martí i Galbis qui va crear el Departament de Gestió i Protecció dels Animals que encara avui encapçalaria la tècnica que va designar i que és la persona que roman des del principi del projecte heretat per l’equip d’Ada Colau. Barcelona Regional desenvolupa projectes de tota mida relacionats amb el nou CAAC des de 2012.
Fora el terme Municipal i dins el Parc Natural de Collserola
Va ser el 2014 que Martí i Galbis va anunciar el Conveni amb l'Ajuntament de Montcada, el Consorci del Besòs i el del Parc Natural de Collserola per construir al costat del Cementiri una rèplica del centre vell que toca al Tibidabo. En sis anys l'Ajuntament de Barcelona ha anat injectant diners als socis del Conveni i a Barcelona Regional. La primera tanda de provisió des de l'Ajuntament de Barcelona va ser de 1600000 euros a més del compromís de compartir les instal·lacions pels gats i gossos montcadencs. A través de BIMSA - i abans de comptar amb l'aprovació de la Generalitat i dels diversos Consells implicats- s'han licitat nombrosos contractes que culminarien amb un treball inèdit dels arquitectes Laviña de la Vila guanyadors del darrer concurs.
Qui va ser el Comissionat d’ecologia de l’anterior mandat d’Ada Colau el Frederic Ximeno fa dir el 2018 que al juliol de 2019 es mostraria una maqueta del nou CAAC. Malgrat que el Consell de Protecció de la Natura va publicar un informe desfavorable de cara l'avantprojecte “es troba dins del Parc Natural (PN) de la Serra de Collserola, què és un espai legalment protegit donat que forma part de la Xarxa Natura 2000, XN2000, és zona ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), i LIC (Lloc d'interès Comunitari)”. Al costat del Cementiri les vetlles i els funerals poden veures afectats per l'enrenou que poden fer decenes de gossos en un equipament amb deficiències en el disseny. Com va quedar clar a la Comissió de Medi Ambient celebrada l’ 11 d’octubre de 2018, la pertinença al mateix partit dels socis majoritaris de la Generalitat i de Martí i Galbis, l’impulsor del projecte de Montcada, podria ser un factor afavoridor d’una aprovació. A la mateixa compareixença Ximeno va explicar que la proposta de pressupost preveia un import de 12,5 milions d'euros. Era 2009 quant Trias es queixava del projecte de l’Oreneta de 9 milions d’euros. Onze anys més tard s’han invertit gairebé 400.000 euros en els cada un dels avantprojectes de Montjuïc i de Montcada i una poc més o menys per la licitació que guanyà Laviña al 2017. S’han invertit més de dos milions d’euros en obres de manteniment del vell CAAC. La desaparició de les instal·lacions antigues i la renaturalització de l’espai té previst renovar la publicació d’una licitació de gairebé 400.000 euros.
Al projecte presentat per Barcelona Regional hi ha una biblioteca-hemeroteca, aula polivalent de 150 metres quadrats I a la revisió del programa revisat pels tècnics del CAAC apareixen dividits 80m2 per la biblioteca i 65 m2 per la sala de conferències. Si no hi ha un disseny avançat que mitjançant la reducció de l'estrès i minimitzi els lladrucs que fan els gossos la contaminació acústica fa inviable el seu ús. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha imposat unes limitacions que van en contra del potencial de millora pel benestar animal. Les opinions del personal que exerceix al vell equipament no tindria perquè determinar la construcció futura si és que es produeix progrés en el model de gestió. En l'actualitat no és identificable un model de gestió especialista. Desenvolupen les funcions dos tècnics municipals mitjos, tres veterinàries supervivents a la segregació l'any 2012 de l'Agència de Salut Pública i el reguitzell d’empreses privades i treballadors autònoms que proveeixen serveis.
Als membres del Grup de Treball pel nou CAAC, un òrgan de participació depenent del Consell Municipal de Convivència i protecció dels Animals, no se'ls convoca des d’octubre de 2017. No hi ha constància de què els seus suggeriments i al·legacions s’hagin tingut en compte per que qüestionen l'ubicació, les deficiències projectuals, la falta de diàleg sobre el model de gestió i l'opacitat.
Altres projectes frustrats
Entre les demandes animalistes hi ha la negativa a aïllar els gats en adopció del medi urbà traslladant-los fora de la ciutat i amb els gossos. Per evitar els inconvenients que suposa la distància i l’estrès afegit pels gats abandonats ser duts a un CAAC, vell o nou, es va demanar insistentment des de 2016 un Centre Urbà d'Adopció Felina (CUAF) que va ser aprovat en Comissió per la majoria de partits. Els Comuns, a finals de 2018, van presentar uns plànols del que seria el primer CUAF a una nau de Can Batlló i van afegir la T de temporal: Centre Urbà Temporal d'Adopció Felina. El 2019 van al·legar problemes i no se n'ha tornat a parlar.
La tardor de 2017 Jordi Martí I Galbis va arrencar en Comissió el compromís que el febrer de 2018 hi hauria un punt d’adopció al Zoo de Barcelona en un nou intent d’apropar als ciutadans els gats i gossos en espera d'adopció. No es va posar en marxa. El que si es repeteix cada any, des de 2012, són desfilades per les Festes de Gràcia i de la Mercè en la qual participen uns pocs gossos.
Durant l'any 2018 Maria José Lecha de la CUP va defensar diverses mocions on recordava els requisits d’un bon centre d'animals de companyia. DE fet va iniciar l'any amb una proposició al respecte on Coronas d’ERC, Alonso de Ciutadans, Mòdol de PSC, Mulleras del PP i Sanz del Govern Comú van estar a favor. El Comissionat d’aquells moment va reconèixer que l’avaluació ambiental limitarà algunes de les propostes que apareixen al projecte encarregat a Barcelona Regional.
L'any 2009 va ser un any on la gossera va tenir un gran protagonisme, la premsa es feia ressò dels debats entre els diferents partits polítics once anys més tard no hi ha avenços. A partir de l’assenyalament del Projecte de Montcada la informació que ha anat sortint es limita a les comunicacions de premsa de l'ajuntament sobre la necessitat de sensibilitzar la població envers l’adopció. Les entitats animalistes estan cansades i confien poc en les comunicacions oficials i de la premsa. Les vies de participació no són regulars ni es materialitzen en canvis significatius. Com va denunciar el regidor d’ERC Jordi Coronas no s'ha parlat del model de gestió ni de la provisió del servei. És a dir, de la necessitat de que la gestió de la gossera la porti endavant una entitat animalista per que són poques tenen un perfil empresarial capaç de complir les condicions dels plecs de les licitacions municipals. La falta de tradició proteccionista del país justifica la inexistència de dissenyadors experts en gosseres i també la inconsciència de la seva importància de cara a donar servei durant mig segle a milers d'animals, adoptants, treballadors i voluntaris implicats.
No hi ha cap pedra posada, el contracte de licitació per fer les obres de construcció del nou CAAC ha estat aturat, així com el de demolició i renaturalització del vell equipament. L’entitat ecologista DEPANA i altres associacions animalistes proposen recuperar l’opció de Montjuïc com l'opció adient. L’única dins el termini municipal, accessible amb un impacte ecològic sostenible, això afegit a recobrar el model de gestió a través d’una protectora d'animals i construir un equipament segons els estàndards internacionals més avançats de benestar exigeixen un major compromís del què han mostrat fins ara els socis del govern Municipal.
Comments